miércoles, 24 de noviembre de 2010

Testimonis / Testimonios: Un correo de Gaspar Jaén i Urbán

Da la casualidad que estoy preparando entradas en el blog con temas directamente relacionados, además de los que ya han salido, así que no he podido resistirlo. Por multitud de razones que cualquiera de los seguidores del blog entenderá y hará suyas, me he tomado la libertad de reproducir el mensaje de correo electrónico, ampliando la convocatoria que suscribo y apoyo plenamente. Además he tenido el atrevimiento de traducirlo. Pido disculpas anticipadas al autor. Si toda traducción supone un empobrecimiento del original, la realizada en caliente por un lego como yo supone a buen seguro una dificultad (espero que pequeña) añadida.  

Amigues i amics:

Fa més de dos mesos que la sèquia major d'Elx no porta ni una gota d'aigua. Quan hom, a la Troneta de partir l'aigua, durant les sessions publiques de venta, demana pels motius d'aquesta carència la resposta sempre repetida és que fa més de dos mesos que es trobà un trencament de la caixa de la sèquia pels voltants de la cua del pantà, a conseqüència de la qual la Junta Directiva de la Comunitat de Propietaris decidí llençar l'aigua de reg a la rambla, fins que no es facen les reparacions pertinents.

És curiós: allò que fa cent anys hauria estat un gran desastre per a la ciutat (ja que, a més de no poder-se regar el camp i d'assecar-se, per tant, l'arbrat i les collites, ni els molins de gra ni les almàsseres ni cap indústria haurien pogut treballar; les collites de dàtils i de magranes haurien minvat greument; la neteja domèstica no s'hauria pogut fer; ni la carnisseria ni la pescateria de la vila haurien pogut netejar i vendre els aliments etc.) ara, en canvi, és un esdeveniment molt menor que passa totalment desapercebut per a la población i que no inquieta gairebé ningú gens ni mica. Ni tan sols la significativa pèrdua visual que aquesta carència d'aigua comporta per a un dels llocs més bonics i més turístics d'Elx, el Parc Municipal, per on la sèquia major travessa integrada en el jardí d'una forma ben interessant, en forma de fil continu d'aigua, sembla haver mogut l'Ajuntament, que jo sàpiga, a prendre mesures de reparació ni ha impulsat, que jo sàpiga, cap periodista a donar la notícia, encara que fos en lletra petita.

Dos mesos sense que vinga aigua per la Sèquia Major vol dir que fa dos mesos que no es poden regar els horts de palmeres que encara utilitzen per al reg aquesta aigua del Vinalopó (clar que la majoria dels horts afectats són de propietat municipal i l'estat d'aquests horts és ja tant i tant degradat que a penes si es veurà empitjorat per aquesta mancança); vol dir, dos mesos que l'obra de la fàbrica de la sèquia pateix un enrunament més intens i més accelerat i una acumulació major de brutícia i de runa de tot tipus que quan, com un grandiós prodigi, hi corria l'aigua -una brutícia aquesta que a l'altura dels partidors de Cunyera i de Saoní, al sud de la ciutat, on desemboquen els desaigües urbans que encara fan servir la sèquia com abocador, esdevé una agressió a la sanitat i a la higiene publiques, amb una pudentina insuportable de clavegueram que patim tots els que hi passem-; vol dir, dos mesos sense que passe l'aigua ni pel molí del Real i la suggerent cascada ornamental que s'hi féu els anys seixanta, ni pels emblemàtics, encara que reconstruïts i falsos, "xorrets del parc", ni per l'estany dels ànecs, ni per l'hort de Baix: llocs tots aquests dels més bonics dels jardins d'Elx, com ja hem dit adès; vol dir, dos mesos sense que es puga mostrar als viatgers curiosos i als estudiosos interesats l'antic sistema del reg d'Elx al al pontet del Rei o al partidor de Candalix, uns dels llocs encara un poc ben conservats del sistema d'obres hidràuliques d'Elx, encara que el lloc de Candalix ja patí l'estiu passat una desafortunada obra de modernització i de falsificació, tremendament agressiva i mentidera, que, per fortuna, i gairebé com un milacre, es va poder tornar arrere.

Al davant d'aquest estat de coses, preocupats per la situación del reg històric d'Elx, dues vegades mil.lenari i encara en ús fins ara -però subjecte a una degradació que cap declaració patrimonial ha vingut a alleugerar gens ni mica- un grup de gent d'Elx ("amadors de la ciutat, amics fidels del Cèsar, ciutadans lliures, de lliure antic llinatge, amants dels versos i els crepuscles del Tíber, de les files de palmes, de la llengua llatina", si em permeteu la autocita) hem pensat que fóra convenient fer un visita col·lectiva a la Sèquia Major, fins allà on ens arriben les forces, per tal d'avaluar en colla la magnitud del desastre i ser-ne testimonis col·lectivament. Val a dir, que sentim que la Sèquia Major té necessitat que anem a veure-la i que ella ens hauria de veure també. Així, doncs, el proper diumenge 28 de noviembre, a les 8 h. del matí hem quedat a l'entrada de l'hort de baix per a fer una excursió a peu aigües amunt, fins allà on pogam arribar, una caminada que s'anuncia llarga i pesada (ja sabeu les precaucions que s'aconsella prendre, calcer adequat, aigua en abundancia, provisions de xocolata i d'altres aliments), però al llarg de la qual podem trobar el que encara resta viu de la sèquia, el que ja s'ha perdut irremissiblement i allò que la dessídia fa perdre cada dia que passa. Us escric, doncs, per a fer-vos partíceps d'aquestes inquietuds i per a convidar-vos a la visita. Com és natural, podeu avisar qui us semble bé.

Salut i amistat

GJiU
22-11-2010
Amigas y amigos:

Hace más de dos meses que la acequia mayor de Elche no lleva ni una gota de agua. Cuando en el partidor de la Troneta, durante las sesiones publicas de venta, se pregunta por los motivos de esta carencia la respuesta que se repite siempre es que hace más de dos meses que se encontró una ruptura de la caja de la acequia en los alrededores de la cola del Pantano, a consecuencia de la cual la Junta Directiva de la Comunidad de Propietarios decidió lanzar el agua de riego a la rambla, hasta que no se hagan las reparaciones pertinentes.

Es curioso: lo que hace cien años habría sido un gran desastre para la ciudad (ya que, además de no poder regar el campo y de secarse, por lo tanto, el arbolado y las cosechas, ni los molinos de grano ni las almazaras ni ninguna industria habrían podido trabajar; las cosechas de dátiles y de granadas habrían disminuido gravemente; la limpieza doméstica no se habría podido hacer; ni la carnicería ni la pescadería de la ciudad habrían podido limpiar y vender los alimentos, etc.) ahora, en cambio, es un suceso muy menor que pasa totalmente desapercibido para la población y que no inquieta a casi nadie. Ni siquiera la significativa pérdida visual que esta carencia de agua comporta para uno de los lugares más bonitos y turísticos de Elche, el Parque Municipal, que la acequia mayor atraviesa integrándose en el jardín de una forma muy interesante como un hilo continuo de agua, parece haber movido al Ayuntamiento, que yo sepa, a tomar medidas de reparación, ni ha impulsado, que yo sepa, a ningún periodista a dar la noticia, ni siquiera con letra pequeña.

Dos meses sin que pase agua por la Acequia Mayor significa que hace dos meses que no se pueden regar los huertos de palmeras que aún utilizan para regar esta agua del Vinalopó (claro que la mayor parte de los huertos afectados son de propiedad municipal y el estado de estos huertos está ya tan y tan degradado que apenas se verá empeorado por esta falta de riego); significa que hace dos meses que la obra de fábrica de la acequia sufre una ruina más intensa y acelerada y una acumulación mayor de suciedad y de escombros de todo tipo que cuando, como un grandioso prodigio, corría el agua –una ruina tal que a la altura de los partidores de Cunyera y de Saorí, al sur de la ciudad, donde desembocan los desagües urbanos que aún utilizan la acequia como vertedero , se convierte en una agresión a la sanidad y a la higiene públicas, con una peste insoportable a alcantarillado que sufrimos todos los que pasamos–; quiere decir, dos meses sin que pase el agua por el molino del Real y la sugerente cascada ornamental que se hizo en los años sesenta, ni por los emblemáticos, aunque reconstruidos y falsos “xorrets del parc”, ni por el estanque de los patos ni por el “Hort de Baix”: lugares todos ellos de los más bonitos de los jardines de Elche, como ya he dicho antes; quiere decir, dos meses sin que se pueda mostrar a los viajeros curiosos y a los estudiosos interesados el antiguo sistema de riego de Elche en el “Pontet del Rei” o en el partidor de Candalix, uno de los lugares aún algo bien conservados del sistema de obras hidráulicas de Elche, aunque el lugar de Candalix ya sufrió una desafortunada obra de modernización y de falsificación tremendamente agresiva y falsa que por fortuna, y casi como un milagro, se pudo volver atrás.

Frente a este estado de cosas, preocupados por la situación del riego histórico de Elche, dos veces milenario y aún en uso hasta hoy –pero sometido a una degradación que ninguna declaración patrimonial ha venido a mejorar ni siquiera un poco— un grupo de gente de Elche (“amadors de la ciutat, amics fidels del Cèsar, ciutadans lliures, de lliure antic llinatge, amants dels versos i els crepuscles del Tíber, de les files de palmes, de la llengua llatina” [i], si me permitís la autocita) hemos pensado que sería conveniente hacer una visita colectiva a la Acequia Mayor, hasta donde nos lleguen las fuerzas, para evaluar entre todos la magnitud del desastre y tomar testimonio colectivamente. Significa que la Acequia Mayor necesita que vayamos a verla y que ella nos vea también. Así pues el próximo domingo 28 de noviembre, a las 8 h. de la mañana hemos quedado a la entrada del Hort de Baix para hacer una excursión a pie aguas arriba, hasta donde podamos llegar, una caminata que se anuncia larga y pesada (ya sabéis las precauciones que se aconseja tomar, agua en abundancia, provisiones de chocolate y otros alimentos) pero a lo largo de la cual podemos encontrar lo que aún queda vivo de la acequia, lo que se ha perdido irremisiblemente y lo que la desidia hace perder cada día que pasa. Os escribo, pues, para haceros partícipes de estas inquietudes y para invitaros a la visita. Como es natural, podéis avisar a quien os parezca bien.

Saludos y amistad

GJiU 
22-11-2010



Anteriores notas de prensa:


Informe del Consell Valenciá de Cultura sobre la acequia Mayor:


Resumiendo.
Marcha y visita colectiva a la Acequia Mayor de  Elche
DIA Domingo 28/11/2010
LUGAR Entrada del Hort de Baix
HORA A las 8 de la mañana

Foto de la Acequia Mayor en el Parque Municipal, en Panoramio de Francisco Sempere


[i] amadores de la ciudat, amigos fieles del Cesar, ciudadanos libres, de libre y antiguo linaje, amantes de los versos y los crepúsculos del Tíber, de las hileras de palmas, de la lengua latina

No hay comentarios:

Publicar un comentario